Buscando el norte

Publicado en el Diario de la FP.

Facilitar una bona orientació a les persones treballadores és la clau per incrementar la productivitat i per donar més estabilitat a les carreres professionals. Per aconseguir-ho hem de ‘reorientar’ el propi sistema. Fer-ho més present, accessible, proper a les persones. A aquelles que s’estan formant, que estan desocupades, o que treballen en sectors en risc pel impacte de la crisi, i pels reptes immediats.

L’orientació és aquell punt de contacte, en el que es confronta la pròpia necessitat i vocació, això és, el que la persona pretén o vol, amb les oportunitats que li ofereix el món del treball. És per tant un moment en el que s’ha de conciliar la motivació personal, que aporta dinamisme i convicció, amb la realitat de l’oferta laboral, que és la que fixa oportunitat i horitzó. Aquesta ve condicionada a Catalunya pels cicles econòmics que sovint tenen un impacte immediat en l’ocupació, especialment en l’ocupació precària i poc qualificada,. Per això és important l’orientació. Per estimular la millora de competències de les persones treballadores i per fer més eficient la inversió en la seva formació. Quan millor és l’orientació, més es pot traslladar el talent als nínxols on hi ha demanda. Més es poden satisfer la demanda existent de persones qualificades. Més es poden anticipar canvis estructurals i donar solució a dèficits com els que ha posat en evidència la pandèmia. Hi queda molt a fer a Catalunya en aquest sentit. Mentre un de cada dos treballadors no té qualificació acreditada, hi ha, a l’hora, 500.000 persones que estan sobrequalificades. Això trasllada la ineficiència que, en el cas de l’orientació, encara és endèmica del nostre sistema de formació i qualificació professional. Superar-la, reclama de consensos amples i de recursos per millorar l’orientació, fent-la més amable per a les persones, i més efectiva pel teixit social i productiu.

Les xifres de l’atur ens han mostrat com els primers damnificats per la nova crisi han estat, com sempre, les dones i les persones joves. El mes de setembre hi havia a Catalunya un 44,3% més de persones desocupades de 16 a 29 anys, que el setembre de l’any anterior. La taxa d’atur dels joves de 16 a 24 anys s’ha incrementat en 10 punts i ens situa al darrer lloc a nivell Europeu. L’ocupació dels joves es caracteritza per la seva baixa qualitat, amb fins a 9 contractes que han de signar de mitja, en períodes de contracció, per tal d’assolir una relació laboral ‘normalitzada’. L’estacionalitat, la rotació, la parcialitat, son una xacra que reclama d’una intervenció urgent, i que s’ha de combatre especialment en la transició de la formació al treball. Tenir una bona orientació i identificar una oportunitat al món del treball, és la millor teràpia preventiva també contra l’abandonament escolar, que a Catalunya ha passat, del 17% el 2018, al 19% el 2019, quan l’objectiu europeu pel 2020 era del 10%. L’abandonament comporta a més una manca de qualificació que fa més vulnerables a les persones a la precarietat i a les crisis. La qualificació, la sensibilització i l’orientació, son així la millor garantia per l’estabilitat laboral dels joves, però també, per la qualitat dels salaris i per la robustesa del nostre teixit productiu. Promoure-la és clau de futur.

També pels reptes immediats. Aquells que la crisi ha plantejat a curt termini i els que ja enfrontàvem abans. Si la Covid-19 ha tingut un impacte asimètric a nivell sectorial, esdevé clau identificar sectors d’oferta i sectors més col·lapsats i facilitar la diversificació de perfils i la mobilitat horitzontal de treballadors/es en risc. Això reclama d’una orientació específica, d’acreditacions professionals, d’una formació feta a mida. A mig i llarg termini, i no tan sols al sector industrial, sinó també al bancari, al comerç, a la logística, s’ha d’anticipar l’efecte que tingui la digitalització i l’automatització creixent de processos. Aquesta reclama d’una formació que traslladi el valor afegit a una millora de servei o de qualitat del producte final, i no a una pura reducció de preus i llocs de treball. També suposa una oportunitat la resposta urgent que exigeix fer front al canvi climàtic. La producció energètica amb fonts renovables o l’eficiència energètica poden aportar oportunitats laborals d’alta qualitat i intensives en mà d’obra. Finalment les carències en el sector de les cures i de la sanitat que hem vist els darrers mesos, ens mostren com el mercat no és autosuficient, i l’orientació del món de treball ha de satisfer també aquelles necessitats més immediates de la societat.

L’estructura d’orientació que tenim actualment està concentrada en el centre de formació per aquelles persones que encara s’estan formant i en el servei d’ocupació per aquelles que han perdut el seu lloc de treball. Però, si malauradament tenim mig milió de persones a l’atur a Catalunya, en tenim set-cents mil persones demandants més, que treballen però a l’hora busquen una nova ocupació. Aquí manquen les referències. Precisament en un moment de canvis tan forts, la prioritat ha d’incloure l’orientació d’aquestes persones. Aquí el referent més proper i immediat és el propi centre de treball. Portar-hi l’orientació i l’acompanyament de les carreres professionals, la gestió de processos d’acreditació, l’impuls a la definició consensuada dels plans de formació, comporta millores evidents en la capacitat d’anticipar i d’acompanyar els canvis. Ho hem vist a Europa on els països que tenen una millor formació i per tant una millor economia respecten per sobre de tot dos elements. El primer, una inversió en formació que està molt per sobre de la que fem a Catalunya, i que en el cas d’alguns països fins i tot dobla la nostra. El segon, la interiorització del valor que aporta la concertació i la negociació sectorial com a definició pragmàtica de les necessitats de les persones i del teixit productiu. Aquí la participació de sindicats i patronals aporta la principal garantia per apropar l’orientació al centre de treball.